L' Elefant. Vía Boy-Roca

Per segon cop en la mateixa setmana tornem cap a l’Elefant a fer la Boy Roca, una via assequible que va pel mig de la trompa. L’últim dia ens vam haver de baixar pel fred q feia en ple juliol! Avui la cosa no pinta gaire bé, cel ennuvolat, vent… I a sobre la Cristina no s’ha agafat el xubasquero!! Espero no haver de tornar-nos a baixar, dos cops seria massa.
Amb una actitud màxima comencem a pujar les 600 escales q ens duran a Sant Benet tot i que en algun moment han caigut dues gotetes, m’ha costat convence’ls, però ja està. Suats i vermells arribem a peu de via. La Cristina s’aparta una mica per pixar i de sobte apareixen un parell de bocs baixant de la via del costat. Espantats per la nostra presència, arrenquen a córrer en direcció la Cristina i passen tant aprop que casi se li enduen les calcetes!
La Cristina es dispara i comença a escalar sense ni haver-nos donat temps a assegurar-la. No sabem si és la valentia o les poques ganes de trobar-se envestida per una cabra. “Total es un III sense cap xapa” ens diu. Encara no ens posat els gats quan sentim “Reunió”. El següent llarg es un quartillo molt maco, però poc equipat, el Ruben ens demostra q està fet un crack. Per picar-lo una mica ens marquem una carrera fent de segons, com estava cantat guanya la Cris (això si, jo he tret les cintes, eh!).
I ara toca escalar de debò, un llarg d’artificial molt vertical que és un 6ª+ de Sant Benet. Com la Cristina està animada decideix provar. Va apretant i casi se’l treu tot!! Però un pas se li resisteix i després de varies intentades treu el pedal. Fa molt de vent i a la reunió estem “pajaritos”. No arriba a la següent xapa i després de momentets de por, prefereix baixar. Ara és el meu torn, els primers passos els vaig traient però quan encara hem falten varies xapes per arribar a la corda, ja vaig petat i prefereixo no cansar-me molt, així que començo a acerar. I una poc més amunt, on s’ha quedat la Cris toca pedal i en amunt. Varis passos amb pedal i acerant (això és escalar :-P) i arribo a la R. Van pujant poc a poc doncs el Ruben mai a fet artifo i la Cris esta provant de segona a veure si li surt. Jo començo a tenir fred, ufff sort q veníem consciençats . Quan arriben, fem intercanvi de xubasqueros i la Cris es torna a marcar un llarg ben poc equipat, fent coco. Ja sabeu el múscul més important per escalar és el cervell.
Ja casi estem al cim, només queda un llarg de III sense equipar en teoria, que hem toca fer a mi, per anar agafant desenvoltura. Però trobo un parell de parabolts q me saben a Glòria bendita!. Al final Cim, fotos de rigor i cap avall q el cel cada cop esta més negre. Unes cerveses a Sant Benet i cagant òsties cap al cotxe perquè comença a tronar. I arribem ben justet, perquè després de fer material ja cauen les primeres gotes.

Mostra d’actitud màxima, escola cordadenca :-D

Gerard